La secció de la Plantació presenta una concentració important de roques i agulles, en alguns casos quasi amuntegades. L’Agulla del Megui, empetitida per les roques veïnes passa bastant desapercebuda malgrat ser una agulla perfectament definida. A més la seva orientació i el fet d’estar envoltada de roques més altes fan que passi la major part…
Les roques de la Plantació romanen amagades, discretes. La Processó dels Monjos, formada per les cotes 421 i 422, n’és un clar exemple. Amb un vessant nord-oest prou interessant el seus cimalls esdevenen un mirador privilegiat tant de Bonavista com de la mateixa Plantació.
Divertida via de concepció esportiva, aprofita l’exel·lent roca del vessant est del Sentinella. Hi destaca per bonica la tercera tirada. Equipada per no patir ni mica ni gens, només cal un bon grapat de cintes per repetir-la.
Hi ha vegades que l’adjectiu “Normal” per una via no s’escau gens. És el cas de la Normal del Sentinella, una petita gran línia on l’enginy dels pioners queda palès amb l’agosarat pas de gegant que s’ha de fer per guanyar el cim del Sentinella des del seu Fusell.
A la part alta de la Plantació hi trobem l’agulla del Mirador o Cara de Mico, un bony si venim pel nord però amb un bonic vessant sud, que convida a l’escalada més contemplativa en una raconada deliciosa. La Terestel és una interessant proposta de 3 tirades, que s’eleva a l’esquerra de la Xavi Sampietro…
La Carisma aprofita de manera magistral l’elegant vessant oest de La Mamella, permetent degustar el magnífic conglomerat que amaga aquesta altiva agulla. Forats i cantells de totes les formes i mides fan que l’acció d’escalar esdevingui tot un plaer per l’escalador sensible. La via roman pràcticament equipada, tot i que a les parts fàcils les…
La Cara de Mico o Agulla del Mirador es troba a un dels paratges més encantadors de Montserrat; a cavall entre els Gorros i la Plantació, aquest racó de Bellavista transmet una tranquil·litat i una calma difícils d’entendre si no ens hi hem passejat mai. L’agulla, a l’ombra de la Gorra Frigia resulta una atalaia…
La MMT és una de les darreres vies obertes a la Plantació i per ara la més llarga. Com tantes altres vies de la factoria Masó, l’itinerari va enllaçant una sèrie de ressalts poc interessants fins arribar a la roca de Sant Martí. És aleshores quan trobem els passatges més bonics de la via i…
La Integral Puerta de la Roca és un d’aquells itineraris que per excepcionals s’han d’assaborir amb calma, degustant cada una de les tirades, desvetllant cada un dels moviments que ens permetran navegar amb naturalitat per aquests deliciosos murs d’aspres còdols i bons forats.
La Normal de La Campana fou oberta, entre d’altres per en Jordi Casasayes “Haus”, destacat escalador de la postguerra, amb primeres tant impressionants com la Haus-Estrems La Mòmia. Així doncs, aquesta curta escalada té un regust 100% clàssic que ens demana que l’assaborim imaginant com fa quasi 70 anys, els pioners evolucionaven per aquest terreny…
El Rave és un d’aquells antulls estrambòtics que ens acostuma a regalar la geologia de Montserrat. De modesta alçada i cim ínfim, l’atracció d’ascendir-lo es torna una rebequeria irresistible. Així, el dia que ens decidim a pujar-hi ho hem de fer amb prou temps per poder gaudir del subtil plaer del cim, envoltat de la…
Escalada sense cap mena de substància que ens deixa del tot indiferents. Només recomanable si tenim ganes d’ascendir l’agulla o bé per aquells que s’inicien com a primers de corda, trobant una ascensió fàcil i segura per anar agafant confiança amb la corda per sota.
Trescadors incasables del massís, els germans Masó encerten amb aquest original itinerari que guanya la Roca de Sant Cugat pel seu vessant est, ascendint primer, per l’estrambòtica Agulla del Patchwork. La via és divideix en dues parts: Un primer llarg per coronar l’agulla adossada, amb roca discreta però amb regust clàssic; i dos llargs més…
La Presidenta és una de les agulles més intrigants del Serrat, amagada al mig del bosc i difícil d’observar, posseïx un dels vessants sud més contundents de La Plantació. De les tres vies que s’atreveixen amb l’arrogància d’aquest pany la Jerónimo és la més assequible, però no per això perd interès. Dues tirades sobre roca…
Pujar dalt del Barretet i relaxar-nos mentre ens delectem amb una de les millors panoràmiques de la zona del Sentinella justifiquen per sí mateix la llarga aproximació; i si a això hi afegim una roca de primera qualitat i un itinerari curt però divertit ja tenim excusa per arribar-nos a aquesta original agulla amb forma…
Rabassuda i d’aspecte obès els Estalvis del Porró és una modesta agulla, que amaga però, un rocam de primera. En Joan Vidal, coautor de la recentment publicada guia de La Plantació i expert coneixedor de la zona, endevina, juntament amb en German Torrijos i en Martí Jubany a trobar una línia prou interessant i directa,…
De vegades hi ha línies que resten incomprensiblement verges fins que algú encerta a trobar la lògica d’un traçat que després ens resulta tant evident. És el que han fet els germans Masó amb aquesta bonica Aresta Brucs, estranyament oblidada, potser per trobar-se a un dels racons menys visitats del massís. La via consta de…
Els germans Masó encerten en enllaçar una sèrie de contraforts poc definits al vessant oest de La Presidenta que ens menen de la manera més senzilla al cim d’aquesta poc visitada agulla de La Plantació. La via, molt assequible i bastant discontinua, resta completament equipada i ens permet gaudir de varies plaques de bon conglomerat…
Arribar a la Roca de Sant Cugat, situada al cor de La Plantació, pot representar tota una aventura; aventura que acaba tant bon punt comencem la via, que peca d’un excés de ferro, miri per on es miri. Territori Dakota és un itinerari que gaudeix d’un rocam exel·lent, on hi destaca el preciós diedre del…
Els germans Masó reten el seu personal homenatge a Josep Barberà, reusenc de naixement, santcugatenc d’adopció i estudiós del massís, que fou el primer en ascendir a totes les agulles de Montserrat, deixant-ne constància al llibre “Montserrat Pam a Pam”. La via, arriba al cim de la Punta Pam a Pam primer i del Mirador…
De totes les Arestes Brucs la del Sentinella és una de les més famoses: estètica, amb roca excel·lent i situada en un dels racons més tranquils del Serrat té tots els al·licients per fer-nos gaudir d’una ascensió de primera categoria tot i la seva escassa longitud. Re-equipada amb químics,s’ha canviat l’esperit de la via, adreçant…